
**Dues membres de Bionexus van participar en el congrés de l’Associació Ibèrica de Limnologia a Bilbo a finals de juny**

La Fundació Bionexus va ser present en el XXIII Congrés Ibèric de Limnologia (AIL) celebrat el mes de juny a la ciutat de Bilbo (País Basc). Bionexus va presentar dues xerrades sobre projectes que està duent a terme la fundació. La Dra. Serena Sgarzi va presentar el manual per restaurar estanys i que va despertar un gran interès per part del públic. Per altra banda, la Dra. Lena Fehlinger va presentar part dels resultats de la seva tesi doctoral sobre com reduir l’impacte de la ramaderia en basses de muntanya que forma part del programa recerca de la fundació. Bionexus també va organitzar una sessió especial sobre "La conservació i restauració de masses d'aigua petites: Avenços i reptes". Durant el congrés es va parlar de molts temes d’ecologia aquàtica d’actualitat i van participar molts referents en aquesta disciplina en l’àmbit ibèric.

L’Associació Ibèrica de Limnologia celebra un congrés bianual des de 1981 on es reuneixen els experts en limnologia i ecologia aquàtica de la Península Ibèrica. Aquest any, el congrés es va celebrar a Bilbo i va reunir prop de 300 persones. 

![Congres_AIL_2026_5.JPG](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/Congres_AIL_2026_5_bbc1110cfa.JPG)


large_Congres_AIL_2026_3.jpeg

medium_Congres_AIL_2026_3.jpeg

small_Congres_AIL_2026_3.jpeg

thumbnail_Congres_AIL_2026_3.jpeg

Congres_AIL_2026_3.jpeg

Bionexus al XXIII Congrés Ibèric de Limnologia (AIL)

L'Apunt, la revista de la Universitat de Vic (UVic) ha publicat una [**notícia sobre el conveni de col·laboració**](https://apunt.uvic.cat/la-uvic-ucc-i-la-fundacio-bionexus-impulsen-una-alianca-per-reforcar-la-recerca-en-ecosistemes) signat entre la **Fundació Bionexus** i la **UVic** el 2025. A la notícia s’explica que l’objectiu del conveni és desenvolupar iniciatives conjuntes en els àmbits de la recerca i la transferència de coneixement. Així, Bionexus aporta talent investigador per realitzar tesis doctorals i projectes conjunts amb la UVic, mentre que la UVic cedeix les seves instal·lacions de laboratori per realitzar aquesta recerca. El conveni té una vigència de quatre anys que són prorrogables per acord mutu.

El conveni amb la UVic s’emmarca dins el programa de recerca de Bionexus. Després d’un any d’haver signat el conveni, ja s’han obtingut els primers resultats que són la presentació de dues tesis doctorals sobre ecologia aquàtica en[ **basses de Boumort**](https://fundaciobionexus.org/project/Boumort) i en [**mides de  zooplàncton**](https://fundaciobionexus.org/project/estructura_plancton).


large_Logo_Apunt.JPG

medium_Logo_Apunt.JPG

small_Logo_Apunt.JPG

thumbnail_Logo_Apunt.JPG

Logo_Apunt.JPG

La fundació Bionexus a la revista de la UVic

El passat dissabte 4 d’abril, el diari [**El Punt Avui**](https://www.elpuntavui.cat/societat/article/11-mediambient/2631479-al-rescat-de-les-zones-humides.html) va dedicar un extens reportatge a la **Fundació Bionexus**. En el reportatge es parla sobre el principal objectiu de la fundació que és realitzar una recerca aplicada sobre el territori i en especial en la recuperació de les zones humides continentals. També fa referència a la importància que tenen les zones humides a Catalunya per la biodiversitat i la captació de CO2 i això fa que sigui necessari recuperar aquests ecosistemes, cosa que una fundació privada com Bionexus pot realitzar amb més agilitat que l’administració pública.

Finalment, el reportatge comenta els dos projectes guanyadors de la beca de recerca atorgada a la tardor del 2026 per la Fundació Bionexus sobre la restauració de l’Estany de Sant Climent Sescebes i la recuperació de l’hàbitat de la tortuga d’estany a Riudarenes.

Per veure el reportatge: [**Al rescat de les zones humides**](https://www.elpuntavui.cat/societat/article/11-mediambient/2631479-al-rescat-de-les-zones-humides.html)





large_Premsa.JPG

medium_Premsa.JPG

small_Premsa.JPG

thumbnail_Premsa.JPG

Premsa.JPG

La fundació Bionexus a El Punt Avui

Resums dels dos projectes que han guanyat la beca 2025 de la Fundació Bionexus.

### RESTAURACIÓ FUNCIONAL DE LES ZONES HUMIDES DE RIUDARENES PER LA CONSERVACIÓ DE LA TORTUGA D’ESTANY (*Emys orbicularis*): GENÈTICA, HIDROLOGIA, CICLE TERRESTRE I ESPÈCIES INVASORES

La Fundació Emys és una de les guanyadores de la primera convocatòria d’ajuts a projectes  de la Fundació Bionexus amb un projecte de recerca sobre la tortuga d’estany i la restauració dels seus hàbitats. El projecte té com a objectiu estudiar la població de la tortuga d’estany a la plana de la Selva i millorar-ne el seu hàbitat.

La tortuga d’estany (*Emys orbicularis*) és una tortuga que viu en basses i rierols, tot i que necessita un hàbitat terrestre al voltant per la seva dispersió, posta i alimentació. A Catalunya es troba En Perill d’extinció, ja que ha desaparegut en més del 50% de la seva àrea d’ocupació en només 30 anys. En aquest context, la plana de la Selva acull la població més important de tot el territori català i una de les poques que es mantenen estables sense necessitat de reintroduccions. No obstant això, actualment presenta un estat crític: es troba envellida, amb algunes basses saturades i amb manca d’hàbitats idonis per completar el seu cicle vital, molts d’ells ocupats per espècies exòtiques.
 
La Fundació Emys té uns amplis coneixements de la situació de la població de tortuga d’estany a la plana de la Selva aconseguits al llarg de 40 anys de seguiment de forma continuada. Això li ha permès diagnosticar la seva situació i planificar accions per poder-ne millorar el seu estat crític. Amb el finançament de Bionexus, la Fundació Emys té com a objectiu augmentar el coneixement sobre l’espècie a la Plana de la Selva i restaurar-ne els hàbitats per millorar el seu estat de conservació.


##### Actuacions del projecte

El projecte consta de diverses accions que combinen la recerca aplicada i la restauració. 

Amb l’objectiu de conèixer la connectivitat de la població de tortuga d’estany a la plana de la Selva, s’analitzaran dades genètiques recollides durant la campanya de mostreig de 2025 i les dades obtingudes de més de 38 anys d’estudi. Això permetrà, entendre l’estat genètic actual i si la dispersió dels exemplars entre basses s’associa a una millora del seu estat genètic. Per una altra banda, es podran  identificar les rutes de dispersió més utilitzades, les poblacions aïllades i els factors ambientals que condicionen els moviments de l’espècie.

En un context de canvi climàtic i de canvis d’usos del sòl, s’ha observat una la saturació de tortugues en les basses i una dessecació prematura en algunes d’aquestes. Per disminuir aquests efectes, es farà una prova pilot de creació i naturalització de basses impermeables. Es crearan dues basses impermeabilitzades amb lona i es naturalitzaran per garantir nous punts d’aigua funcionals durant tot l’any.

Pel que fa a les actuacions per millorar l’hàbitat, en cinc basses existents on hi ha tortuga d’estany, es recuperaran espais oberts per afavorir-ne la posta. Per fer-ho, es retirarà part de la vegetació llenyosa però mantenint clapes per refugi. Per altra banda, es farà una erradicació d’espècies invasores com la gambúsia i el cranc de riu americà presents en un punt d’aigua aïllat, combinant un buidatge previ amb la captura manual.

Finalment, per comprovar l’efectivitat de les accions del projecte, es mantindran els seguiments anuals històrics i es farà un radioseguiment en 10 individus per estudiar-ne la dispersió, ús de les noves basses i l’ocupació dels espais restaurats. 

![Tortuga_Fundacio_Emys.JPG](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/Tortuga_Fundacio_Emys_b2b33f6f13.JPG)





### RECUPERACIÓ DELS ESTANYS DE LA FINCA LES CLOSES: ACTUACIONS HIDRÀULIQUES, GESTIÓ DE LA VEGETACIÓ, I MILLORA ECOLÒGICA

Amb un projecte sobre la restauració d’estanys a l’Albera, la Funcació Alive ha guanyat la beca per realitzar projectes de conservació i restauració d’ecosistemes aquàtics 2025 de la Fundació Bionexus. El projecte té com a objectiu restaurar les condicions d’humitat naturals de dos estanys per afavorir el funcionament ecològic de prats de dall i d’estanys temporals.
La finca Les Closes, situada a Sant Climent Sescebes, es troba fora del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, tot i que limita pel seu costat est amb l’espai protegit “Basses de l’Albera”. Aquest espai presenta valors ecològics destacables, amb presència d’hàbitats d’interès comunitari, especialment els prats de dall humits i boscos mixtos de coníferes altament amenaçats. També s’hi ha identificat l’espècie vulnerable *Juncus heterophyllus* i zones temporalment inundables d’alt valor per a amfibis i altra fauna. Malgrat aquests valors, la finca es troba amenaçada per la xarxa de drenatge històrica que accelera l’evacuació d’aigua, afavoreix la dessecació prematura dels estanys, afebleix els prats humits i en facilita la colonització per vegetació arbòria i espècies invasores com la canya.

Per tal revertir el procés de degradació hidrològica, incrementar la biodiversitat i garantir la conservació a llarg termini dels prats de dall i zones humides de la finca de Les Closes, la Fundació Alive té previst realitzat diferents accions sobre la hidrologia dels estanys i fer una gestió de la vegetació.


##### Actuacions del projecte

En l’àmbit de la restauració hidrològica, es faran obturacions parcials dels canals de drenatge de l’Estany Gran i de l’antic Estany Pedragoler per recuperar i estabilitzar la inundació temporal. Aquest increment del temps de retenció hídrica permetrà millorar l’hàbitat de 23.727 m² de prat de dall humit i recuperar 7.836 m² addicionals. Afavorint la flora higròfila i la reproducció d’amfibis com el gripau corredor, el gripau d’esperons o el tritó verd.
Pel que fa a la gestió de la vegetació, es farà una dallada anual adaptativa i s’eliminarà manualment i mecànicament la canya, incloent l’extracció de rizomes i un manteniment regular per evitar rebrots.

Finalment, es crearan microhàbitats mitjançant l’apilament de pedra seca i fusta morta per afavorir la presència de fauna autòctona com rèptils, micromamífers, eriçons, invertebrats lignícoles i diverses espècies d’amfibis.


![Closes_fundacio.JPG](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/Closes_fundacio_74395df0ce.JPG)



medium_Foto_general_resums.JPG

small_Foto_general_resums.JPG

thumbnail_Foto_general_resums.JPG

Foto_general_resums.JPG

Projectes guanyadors de la Convocatòria beques 2025

![2_cut.png](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/2_cut_303518e5dc.png)


**RibbID** és una aplicació web basada en un model de machine learning que permet identificar anurs (granotes i gripaus) presents a Catalunya mitjançant la gravació dels seus cants.


Es pot trobar en el següent enllaç: https://huggingface.co/spaces/Calotriton/RibbID

O escanejant aquest codi QR:

![QR.png](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/QR_f1e928e8cd.png)



El seu ús és molt simple. 

1. Selecciona la gravació del cant al teu dispositiu si la tens guardada, o grava-la directament amb el mòbil si et trobes amb els individus.
2. Mou la *Detection strictness* segons la qualitat dels sons. Si selecciones un valor menor (a l'esquerra), el model serà més sensible, identificant més espècies però amb major risc de falsos positius. Si, per contra, el mous a la dreta, el model serà més conservador però més fiable amb les espècies que detecta.
3. Clicka a *Submit* i espera. Pot tardar una mica, sobretot amb les gravacions de llarga duració.
4. Quan acabi el processament, et mostrarà el nom de les espècies presents juntament amb la seva probabilitat. Aquelles espècies amb valors més propers a 1 són les que és molt probable que estiguis escoltant.



large_aa.JPG

medium_aa.JPG

small_aa.JPG

thumbnail_aa.JPG

aa.JPG

RibbID: Identificació d'anurs catalans a través de sons

Ens complau anunciar la primera Convocatòria de beques a projectes de conservació i restauració d’ecosistemes aquàtics. 


Aquesta iniciativa té com a objectiu donar suport a projectes innovadors que contribueixin a la conservació i millora dels nostres ecosistemes aquàtics continentals i/o de les seves espècies associades.  La convocatòria presenta una dotació total de 90.000 €, amb un màxim de 45.000 € per projecte.  S’hi poden presentar totes les persones físiques, entitats públiques o privades, centres de recerca, universitats, associacions i fundacions que compleixin els requisits.

El termini per a presentar les propostes és fins el 30 de setembre. **CONVOCATÒRIA TANCADA**

En els següents enllaços podeu trobar la **convocatòria** i el **formulari**:
- [Convocatòria](https://drive.google.com/file/d/11rlW7hKIpib7B7i8QY2wOYC1FnbyTifa/view?usp=sharing)
- [Formulari](https://docs.google.com/document/d/1EXLHH2SG7RBSRdNMm-SCdmEtYmjD0LNt/edit?usp=drive_link&ouid=114671538839107482556&rtpof=true&sd=true)


****RESOLUCIÓ****:
- [Resolució](https://drive.google.com/file/d/1uzcMZuMYjTQIB4FdrxsjGiXpHdDfQ5mu/view?usp=sharing)





large_Foto2_Casper_47854770G.jpg

medium_Foto2_Casper_47854770G.jpg

small_Foto2_Casper_47854770G.jpg

thumbnail_Foto2_Casper_47854770G.jpg

Foto2_Casper_47854770G.jpg

Convocatòria beques 2025

Durant la primavera del 2025 es va subscriure un acord el Consorci de l'Alta Garrotxa que té per objecte dur a terme accions de conservació a dues basses situades al municipi d’Oix (Alta Garrotxa): la Bassa de Camporiol i la Bassa de Palomeres. Les intervencions busquen compatibilitzar la ramaderia extensiva amb la preservació de la biodiversitat així com reduir l'impacte d'espècies invasores en ecosistemes aquàtics.

L'actuació principal de la bassa de Camporiol, amb la col·laboració del Consorci de l’Alta Garrotxa i la propietat de la finca de Camporiol (municipi de Montagut i Oix), ha consistit en la 
restauració duna bassa semipermanent que tenia presència de peixos exòtics que provocaven un impacte ecològic molt important. L’actuació va consistir en buidar la bassa i retirar els peixos exòtics.

![palomeres.jpg](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/palomeres_48709474c7.jpg)

L’actuació de captura es va dur a terme mitjançant la pesca elèctrica, tècnica que
empra un corrent elèctric controlat per atordir temporalment els peixos, facilitant-ne la
recollida amb salabres. Per tal d’optimitzar-ne els resultats, es va procedir al buidatge
previ de la bassa mitjançant una motobomba. D’aquesta manera, l’equip va poder
accedir a tots els racons de la bassa, al mateix temps que els peixos disposaven de
menys amagatalls, augmentant així les probabilitats d’èxit de l’actuació. Aquesta
tècnica, realitzada per personal especialitzat del Centre d’Estudis dels Rius
Mediterranis.

![1.jpg](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/1_d18668c7ac.jpg)

Com a resultat de l’actuació, es van retirar dues carpes koi (*Cyprinus carpio*) i aproximadament un miler de carpins (*Carassius auratus*), ambdues espècies al·lòctones i invasores. La seva presència suposa un risc per als ecosistemes aquàtics naturals, ja que provoquen alteracions dels hàbitats, competència amb la fauna autòctona, degradació de la qualitat de l’aigua i, especialment, la depredació de larves d’invertebrats i amfibis, entre altres impactes negatius sobre la biodiversitat.

![2.jpg](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/2_5162deb980.jpg)

Abans i després de l’actuació, la Fundació Bionexus ha fet un monitoreig en detall de la bassa (estudiant els macroinvertebrats aquàtics, zooplàncton i variables fisicoquímiques de l’aigua) per avaluar tant els efectes dels peixos exòtics com l’eficiència de l’actuació de restauració.



large_rperezzi1.jpg

medium_rperezzi1.jpg

small_rperezzi1.jpg

thumbnail_rperezzi1.jpg

rperezzi1.jpg

Conservació de les basses de l'Alta Garrotxa

Aquest projecte té com a objectiu principal avaluar la biodiversitat i l’estat de conservació de les basses mediterrànies a mig i llarg termini. Mitjançant un enfocament multidisciplinari, es treballa amb diversos grups d’organismes, com ara el fitoplàncton, el zooplàncton, els macròfits i els macroinvertebrats, aplicant una metodologia que permet mesurar l’estat ecològic de les basses de manera rigorosa i estandarditzada. Això permetrà entendre l’evolució dels ecosistemes aquàtics mediterranis, identificar possibles impactes ambientals i promoure estratègies de conservació efectives que garanteixin la preservació de la biodiversitat d’aquests hàbitats únics.

![aa.JPG](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/aa_3cd00f0d06.JPG)




large_odonta.jpg

medium_odonta.jpg

small_odonta.jpg

thumbnail_odonta.jpg

odonta.jpg

Seguiment de la biodiversitat de basses mediterrànies

La Fundació Bionexus ha realitzat un projecte d’investigació per estudiar el funcionament dels ecosistemes aquàtics continentals (concretament els estanys d’aigua dolça) des d’una òptica diferent de la que s’utilitza habitualment. A diferència de la majoria de treballs ecològics que utilitzen la diversitat taxonòmica, aquest projecte volia estudiar els estanys des de la perspectiva de l’estructura de mides dels organismes. L’objectiu era identificar els principals factors que determinen la longitud corporal del zooplàncton (centrant-se en els crustacis) en un gradient latitudinal (estanys d’Europa, Turquia i Uruguai). També es va analitzar si els factors ambientals afectaven de la mateixa manera la diversitat taxonòmica i l’estructura de mides de les comunitats de zooplàncton a escala local (Catalunya). Finalment, es va estudiar quins factors ambientals afectaven més a l’estructura de mides, els d’escala local o els d’escala latitudinal i climàtica (Europa i Amèrica del Sud). El projecte va ser dut a terme per la Dra. Katterin Rincón Palau i la Dra. Serena Sgarzi i és el resultat de la [**tesi doctoral**](https://www.tdx.cat/handle/10803/697150) de la Dra. Rincón presentada el 2026 amb la col·laboració de la Universitat de Vic-Universitat de la Catalunya Central. 

Els resultats del projecte indicaven que la temperatura i la presència de peixos són els principals factors que determinen la mida corporal dels crustacis del zooplàncton. Així, als estanys més freds predominen individus de mida més gran, mentre que la presència de peixos afavoreix al domini d’individus de mida més petita. 

Per veure si els factors ambientals afectaven de la mateixa manera l’estructura de mides i la diversitat taxonòmica del zooplàncton en un àmbit mediterrani, es van estudiar 30 estanys del NE de Catalunya. Es va observar que l’estructura de mides del zooplàncton és més sensible a les variacions de l’estat tròfic dels estanys i de la predació pels peixos, mentre que l’estructura taxonòmica està més influenciada per la morfometria dels estanys. Així, els estanys eutròfics, amb altes concentracions de clorofil·la-a, sobresaturació d’oxigen dissolt, presència de peixos i baixa abundància de macròfits, estan dominats per zooplàncton de mida petita i amb una baixa diversitat de mides. En canvi, els estanys amb elevada abundància de macròfits i una menor profunditat presenten una biomassa i una diversitat de mides del zooplàncton més elevada.

Per avaluar com els factors climàtics i latitudinals influeixen en l’espectre de mides del zooplàncton, es van analitzar 141 estanys d’Europa (Dinamarca, Alemanya, Suïssa i Catalunya) i de l’Uruguai en què s’incloïen regions bioclimàtiques i estats tròfics dels estanys diferents. Els resultats van mostrar que els factors ambientals locals, especialment l’estat tròfic i la morfometria de l’estany, són més determinants en l’espectre de mides que no pas les variables climàtiques. Així, els estanys més eutròfics amb concentracions elevades de clorofil·la-a estan dominats per zooplàncton petit, mentre que els estanys menys eutròfics estan dominats per zooplàncton de mida més gran. 

Els resultats del projecte evidencien que l’estructura de mides del zooplàncton constitueix un indicador sensible i consistent dels processos que regulen el funcionament ecològic dels estanys d’aigua dolça. Per tant, és important integrar l'enfocament basat en la mida corporal dels organismes en els estudis ecològics dels ecosistemes d’estanys, ja que aquests permeten comprendre millor els patrons d’estructura i funcionament de les comunitats aquàtiques. Per altra banda, també és important integrar els factors locals amb els factors climàtics i latitudinals per analitzar com aquests condicionen l’estructura de mides a diferents escales espacials. 

Per veure l'estudi complet: [**Tesi doctoral**](https://www.tdx.cat/handle/10803/697150)

![fullsizeoutput_3fd.jpeg](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/fullsizeoutput_3fd_5a68ee24ec.jpeg)



large_2_Bosmina_longirostris_.jpg

medium_2_Bosmina_longirostris_.jpg

small_2_Bosmina_longirostris_.jpg

thumbnail_2_Bosmina_longirostris_.jpg

2_Bosmina_longirostris_.jpg

Estructura de mides dels organismes com a indicadors ecològics

La Fundació Bionexus ha dut a terme un projecte d’investigació sobre la fauna aquàtica dels estanys de muntanya mitjana de la Serra de Boumort. En aquest projecte s’ha investigat  la relació  de la fauna aquàtica amb la permanència de l’aigua i la pressió ramadera en estanys de muntanya. També s’ha avaluat el potencial dels estanys artificials de muntanya per mantenir la biodiversitat aquàtica. Aquesta investigació és el resultat d’una tesi doctoral realitzada per la Dra. Lena Fehlinger presentada el 2026 amb col·laboració amb la Universitat de Vic- Universitat de la Catalunya Central. 

Els resultats d’aquest projecte indiquen que els estanys permanents (que tenen aigua tot l’any) presenten una riquesa més elevada d’espècies i d’abundància de macroinvertebrats. En canvi, els estanys temporanis (tenen aigua només una època determinada de l’any) presenten espècies més singulars adaptades a la temporalitat de l’aigua. Ara bé, la mida i l’altitud també són aspectes que poden determinar la biodiversitat d’aquests estanys.

Analitzant l’impacte de la ramaderia, es va observar que en els estanys on no hi havia ramaderia hi havia més riquesa d’espècies i abundància de macroinvertebrats i amfibis, i més cobertura de macròfits. Per fer l’estudi, es va eliminar la ramaderia d’alguns estanys utilitzant tanques que impedissin l’accés del bestiar a les basses. Així, els resultats de l’estudi demostrarien que l’ús de tanques és un mètode efectiu per disminuir l’impacte de la ramaderia en els estanys de muntanya.

Pel que fa a la creació d’estanys artificials per mantenir la biodiversitat, es van crear nous estanys i es van comparar amb estanys naturals de la zona. Els resultats obtinguts indicaven que els estanys artificials tenien espècies tant d’estanys naturals propers com d’altres indrets ja qu,e les espècies presents, principalment, eren dispersors actius que podien arribar de llocs molt llunyans. Aquest fet indicaria que els estanys artificials ben dissenyats serien hàbitats complementaris i, per tant, una estratègia adient en la conservació de la biodiversitat aquàtica dels estanys de muntanya.

Finalment, en el projecte també es va fer una recopilació d’estudis científics sobre els estanys de muntanya en l’àmbit Europeu. El resultat d’aquesta cerca mostra que, mentre hi ha indrets molt estudiats (per exemple els Alps), hi ha serralades com els Carpats que no han estat estudiades. També passa a nivell d’organismes que la majoria dels estudis es basen en macrofauna i flora. Les temàtiques estudiades majoritàriament  són els efectes del canvi climàtic i de la ramaderia sobre aquests estanys. Finalment, moltes publicacions vinculen els estanys de muntanya amb els serveis ecosistèmics i la seva utilització com a solucions basades en la natura. 




![1.png](https://fundaciobionexus.org/strapi/uploads/1_031b475f9c.png)


Projectes