Detalls del projecte

La Fundació Bionexus ha realitzat un projecte d’investigació per estudiar el funcionament dels ecosistemes aquàtics continentals (concretament els estanys d’aigua dolça) des d’una òptica diferent de la que s’utilitza habitualment. A diferència de la majoria de treballs ecològics que utilitzen la diversitat taxonòmica, aquest projecte volia estudiar els estanys des de la perspectiva de l’estructura de mides dels organismes. L’objectiu era identificar els principals factors que determinen la longitud corporal del zooplàncton (centrant-se en els crustacis) en un gradient latitudinal (estanys d’Europa, Turquia i Uruguai). També es va analitzar si els factors ambientals afectaven de la mateixa manera la diversitat taxonòmica i l’estructura de mides de les comunitats de zooplàncton a escala local (Catalunya). Finalment, es va estudiar quins factors ambientals afectaven més a l’estructura de mides, els d’escala local o els d’escala latitudinal i climàtica (Europa i Amèrica del Sud). El projecte va ser dut a terme per la Dra. Katterin Rincón Palau i la Dra. Serena Sgarzi i és el resultat de la tesi doctoral de la Dra. Rincón presentada el 2026 amb la col·laboració de la Universitat de Vic-Universitat de la Catalunya Central.

Els resultats del projecte indicaven que la temperatura i la presència de peixos són els principals factors que determinen la mida corporal dels crustacis del zooplàncton. Així, als estanys més freds predominen individus de mida més gran, mentre que la presència de peixos afavoreix al domini d’individus de mida més petita.

Per veure si els factors ambientals afectaven de la mateixa manera l’estructura de mides i la diversitat taxonòmica del zooplàncton en un àmbit mediterrani, es van estudiar 30 estanys del NE de Catalunya. Es va observar que l’estructura de mides del zooplàncton és més sensible a les variacions de l’estat tròfic dels estanys i de la predació pels peixos, mentre que l’estructura taxonòmica està més influenciada per la morfometria dels estanys. Així, els estanys eutròfics, amb altes concentracions de clorofil·la-a, sobresaturació d’oxigen dissolt, presència de peixos i baixa abundància de macròfits, estan dominats per zooplàncton de mida petita i amb una baixa diversitat de mides. En canvi, els estanys amb elevada abundància de macròfits i una menor profunditat presenten una biomassa i una diversitat de mides del zooplàncton més elevada.

Per avaluar com els factors climàtics i latitudinals influeixen en l’espectre de mides del zooplàncton, es van analitzar 141 estanys d’Europa (Dinamarca, Alemanya, Suïssa i Catalunya) i de l’Uruguai en què s’incloïen regions bioclimàtiques i estats tròfics dels estanys diferents. Els resultats van mostrar que els factors ambientals locals, especialment l’estat tròfic i la morfometria de l’estany, són més determinants en l’espectre de mides que no pas les variables climàtiques. Així, els estanys més eutròfics amb concentracions elevades de clorofil·la-a estan dominats per zooplàncton petit, mentre que els estanys menys eutròfics estan dominats per zooplàncton de mida més gran.

Els resultats del projecte evidencien que l’estructura de mides del zooplàncton constitueix un indicador sensible i consistent dels processos que regulen el funcionament ecològic dels estanys d’aigua dolça. Per tant, és important integrar l'enfocament basat en la mida corporal dels organismes en els estudis ecològics dels ecosistemes d’estanys, ja que aquests permeten comprendre millor els patrons d’estructura i funcionament de les comunitats aquàtiques. Per altra banda, també és important integrar els factors locals amb els factors climàtics i latitudinals per analitzar com aquests condicionen l’estructura de mides a diferents escales espacials.

Per veure l'estudi complet: Tesi doctoral